The Beauty of Solitude
Rhythms of the road dance beneath
tires. Setting off to release
hidden desires. Blurs of green
come whisking by. Off in the horizon
a golden sky. Asphalt glares
reflecting the sun. The bright fire
ball tells of a day begun. In the distance
a rocky shore. Mountains climbing
higher reaching for more.
A wall dividing this land shoots
through altitude. Steep winding road
leading to solitude. Thick forest
green and lush. Moist leaves the grass
is plush. Red rocks narrow on the left
of me. Right is the deepest valley
my eye has seen. Shadows teasing
through the treetops. In the valley
are spotted rooftops.
Thinner is the air breathed in. So distant
looking back at where we've been. Sparse
trees scattered along the hillside. Grown
crooked, and twisted no matter how hard
they tried. White splotches, of frozen
rain lies safe from the sun in the shade.
The land for which we were made. Basking
in the blaze of a white view. On small thin
flowers an early morning dew.
Soon the only trees left are the ones we've
left behind. Drifts of moist snow cover
vegetation of all kinds. Ahead is the blue
of the sky. All beheld is alive, even after
the grass has died. Stop the car as road
turns to gravel. Up the rickety wooden
steps we travel. The bite of the air is felt
beneath my warm glove. Engulfing is snow
white and fresh as a baby dove.
Finally reaching the top taking in the view.
Breathing fast looking hard all we can do.
The whole world lies beneath me. The colors
scrambled patches of light all I can see.
I look on and on but the view will never
end. The vast beauty extraordinary to comprehend.
When said all beauty is right before your eyes,
they never lied. I think of this day
standing on top of the great Continental Divide.
![[Rainbow Line]](colorbar.gif)
La bellesa de la solitud
Catalan Version
Translations by: Arian Botey
Ritmes de carrer que ballen entre neumàtics.
Poder escapar-me per alliberar desitjos pregons.
M'arriba una confusió de verds borrosos.
Fora, a l'horitzó un cel daurat
L'asfalt llambreja reflectint el sol:
la bola de foc que avisa que el dia comença.
Lluny, es retalla la muntanya,
el massís que s'enfila cada com més enllà
.
Un tancat divideix el terreny segons l'alçada.
Carretera rosta i cargolada que mena a la solitud.
Bosc espès verd i exhuberant
Humitat que transforma l'herba en vellut.
A la meva esquerra, roques altes i estretes
A la dreta, la més pregona vall que mai hagi vist.
Ombres s'enriallen entre el ramatge dels arbres
A la vall, escampada de teulades.
L'aire que respiro, ara és més net.
Miro enrera. Mai havia estat tan lluny.
Quatre arbres, escampats per la muntanya,
créixen més cargolats i retorçats del que voldrien.
Taques blanques de pluja glaçada esteses a l'ombra,
fora de l'abast del sol.
Hem estat fets per a la terra.
Gaudeixo del devassall de la vista blanca
de petites flors delicades sota la rosada del mati.
Ara, els únics arbres que hi ha són els que he deixat enrera
Caramels de neu glaçada cobreixen la vegetació
Davant meu, el cel blau...
Tot el que contemplo és viu, fins i tot l'herba que sembla morta.
Quan el camí es fa de grava, aturem el cotxe.
Caminem per esgavellats esglaons de fusta
Sento el rosec fret de l'aire a travers dels meus guants.
Agafo neu blanca i freda com si fos un colomí...
Per fi arribo al cim i puc veure la vista
Recupero l'alè i miro tant com puc
tot el que s'estén davant meu.
Els colors s'escampen com taques de llum per tot arreu
Miro i miro, i la visió mai s'acaba
la immensa bellesa extraordinària que puc abastar.
Quan es diu que tota la bellesa està just davant dels teus ulls
no es menteix.
Recordo aquest dia
dreta, al cim de les Muntanyes Rocoses.